Presentació

Jean-Baptiste Joseph Fourier
(Auxerre, 21 de març de 1768- Paris, 16 de maig de 1830)

 
Dediquem aquest curs a l'FME a un matemàtic especialment singular, Joseph Fourier, de nom complet Jean-Baptiste Joseph Fourier.
 
Singular perquè les seves aportacions no es restringeixen a la matemàtica sinó també a altres múltiples facetes en les quals va destacar la seva activitat vital: revolucionari amb vint anys, i a punt de ser decapitat en el període del terror; reclutat com a oficial científic per Napoleó per a la campanya d'Egipte; encarregat de recopilar dades sobre la cultura egípcia, a ell devem el descobriment de la Pedra de la Rosetta que va traslladar al seu amic Champollion perquè fos estudiada i desxifrada; coordinador i prologuista de la primera enciclopèdia sobre la cultura egípcia; Catedràtic de Matemàtiques de l'Escola Politècnica; prefecte del departament francès de l’Isère a Grenoble, Universitat científica de la qual porta el seu nom; secretari perpetu de l'Académie de Sciences i moltes altres activitats. D'origen molt humil, en una família de setze germans orfes des de petits; només el fet de ser descendent llunyà d'un declarat beat li va donar accés a rebre instrucció des de molt jove; tot i que més endavant va ser ennoblit amb el títol de baró pels seus serveis al seu país. El seu nom està recollit a la Torre Eiffel al costat del d'altres 71 "savants", també se li ha donat a un cràter de la Lluna i a un asteroide.

Des del punt de vista matemàtic és difícil nomenar un científic que les seves idees siguin conegudes i utilitzades en tants àmbits de la ciència i la tecnologia i la influència en diversos camps de la matemàtica sigui tan persistent.

El seu interès per la calor, la seva difusió i transmissió, el va portar a establir l'anomenada equació de la calor, a buscar mètodes per trobar-hi solucions i a desenvolupar les conegudes des de llavors com sèries de Fourier que són font fèrtil d'idees i aplicacions en diversos camps de la matemàtica, la física i la tecnologia. Sense aquestes idees, i el treball i la dedicació de moltes altres persones, no tindríem la ràdio o la televisió, els reproductors de música, el tractament d'imatges ni altres molts invents científics i tecnològics.

Aquest mateix interès el va portar a preguntar-se per l'origen de la calor del planeta Terra, i a observar com es manté al nostre planeta. D'aquí va elaborar idees molt properes al que avui anomenem l'efecte hivernacle. I tot això en moments històrics en què el coneixement de les lleis de la natura era molt precari: no es coneixia la radiació electromagnètica ni la radioactivitat, fonts fonamentals de transmissió i generació d'energia.

Nascut el 1768 i mort el 1830, amb la seva vida i el seu treball ens va obrir finestres que van revelar magnífiques possibilitats per al futur de la matemàtica i tenim arguments més que suficients per dedicar-li un curs acadèmic. Les activitats organitzades al llarg del mateix ens mostraran exemples del seu extraordinari llegat.

Miguel Carlos Muñoz Lecanda (Professor emèrit del Departament de Matemàtiques de la UPC)

Setembre 2019

>> Més informació a les activitats del curs <<