Facultat de Matemàtiques i Estadí­stica

Comparteix:

Presentació

 

Presentació

Espai Kovalevskaya

Biblioteca Digital

Glossari

Enllaços d'interès

 

Sófia Vassílievna Kovalévskaia
(Moscou, 15 de gener de 1850 - Estocolm, 10 de febrer de 1891)

 

Dediquem aquest curs a una matemàtica excepcional, Sófia Kovalévskaia, pionera en molts àmbits de la ciència i la societat, ja que va ser la primera dona en obtenir un doctorat en matemàtiques a Europa, la primera a formar part d'un consell editorial científic i la primera professora de matemàtiques.

Nascuda a Moscou, Kovalévskaia va viure la seva infantesa a Palibino, on va començar a mostrar el seu talent per l’àlgebra a una edat primerenca. A causa de la seva oposició a les idees tradicionals sobre el paper de la dona, que li impedien accedir a l'educació superior, es va casar amb Vladímir Kovalevski per poder estudiar a Heidelberg. Després de traslladar-se a Berlín, va col·laborar amb el matemàtic Karl Weierstrass, qui la va guiar en la seva investigació sobre equacions diferencials.

El seu doctorat a la Universitat de Göttingen el 1874 va ser un moment clau en la seva carrera. Kovalévskaia va fer importants contribucions a la matemàtica, especialment en l'anàlisi de les equacions diferencials en derivades parcials (teorema de Cauchy-Kovalévskaia), les funcions abelianes i la mecànica celeste. També va estudiar la dinàmica dels anells de Saturn, proposant una teoria innovadora que més tard seria confirmada per observacions.

Després de la mort del seu marit, es va traslladar a Suècia, on va ser nomenada professora de matemàtiques a la Universitat d'Estocolm i va participar activament en els moviments socialistes. Kovalévskaia va ser la primera dona a ser membre de l'Acadèmia Russa de Ciències. Va rebre diversos premis per la seva feina, com el Prix Bordin de l'Acadèmia de Ciències Francesa en 1888, per la seva recerca sobre la rotació d'un cos sòlid.

A més de la seva carrera científica, també va escriure obres literàries, incloent memòries i una novel·la sobre el nihilisme. Va ser una dona amb una vida plena d'èxits acadèmics, socials i literaris, i la seva mort prematura a l'edat de 41 anys va deixar un llegat que perdura en la història de la matemàtica i la ciència.

Les seves aportacions continuen influenciant la ciència moderna i la seva figura és reconeguda per la seva valentia i determinació a trencar barreres en un món dominat pels homes.

Extret de:

>> Més informació a les activitats del curs <<