Presentació

SOPHIE GERMAIN
(París, 1 d’abril de 1776 - París, 27 de juny de 1831)
Sophie Germain, nascuda l'1 d’abril de 1776 a París, va ser una matemàtica genial, que va contribuir a la teoria de nombres i a la teoria de l’elasticitat, guanyant el Premi Extraordinari en Matemàtiques de l’Académie des Sciences de París.
Germain era d’una família benestant i es va formar de manera autodidacta des de ben petita a la biblioteca del seu pare, on va estudiar l’Histoire des Mathématiques (1770) de Montucla i el Cours complet de mathématiques (1770) de Bézout. També va aprendre llatí i grec, i va poder llegir altres obres com les de Newton i Euler.
Quan ella tenia 18 anys es va fundar l’École Polytechnique de París que era exclusiva per a homes. Germain es va procurar apunts dels professors i finalment va aconseguir assistir a les classes, prenent el nom d’un antic alumne de l’escola. Lagrange, que n’era professor, va quedar impressionat amb els seus treballs.
Les primeres investigacions de Germain varen ser sobre el Teorema de Fermat. A través de la correspondència amb Gauss i Legendre es coneixen alguns dels seus resultats, tot i que recentment s’han analitzat alguns dels seus manuscrits desconeguts que donen a conèixer altres investigacions seves en teoria de nombres.
Quan ella tenia 32 anys va començar a investigar sobre la teoria de l’elasticitat, degut als experiments del físic Ernst Chladni i a la convocatòria d’un premi per part de l’Académie des Sciences. Va escriure tres articles sobre el tema i finalment, el 1816 va guanyar el premi, essent la primera dona que el guanyava.
Els últims anys de la seva vida va emmalaltir de càncer i es va dedicar a escriure sobre qüestions filosòfiques. Després de la seva mort, l’any 1831, a petició de Gauss va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Göttingen.
Actualment, les seves contribucions a la teoria de nombres i a la teoria d’elasticitat encara són citades i donen lloc a articles sobre les seves investigacions, ja sigui a través dels seus manuscrits o a través de la seva correspondència.
M. Rosa Massa (professora emèrita de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Comparteix: