Presentació
Srinivasa Ramanujan
(Erode, Índia, 22 de desembre de 1887 - Kumbakonam, Índia, 26 d'abril de 1920)
Srinivasa Ramanujan va ser un dels genis matemàtics més grans de l'Índia, nascut el 1887 a Erode, Tamil Nadu, i criat a Kumbakonam, on des de molt jove va destacar pel seu talent extraordinari per les matemàtiques.
Tot i que no va rebre una educació universitària formal, va desenvolupar de manera autodidacta idees matemàtiques innovadores estudiant llibres com el Synopsis of Elementary Results in Pure Mathematics de G.S. Carr, que el va inspirar a explorar camps com la teoria analítica dels nombres, les funcions el·líptiques, les fraccions contínues i les sèries infinites.
El 1913, Ramanujan va contactar amb el matemàtic britànic G.H. Hardy, qui va reconèixer immediatament el seu talent excepcional. Aquest reconeixement el va portar a Cambridge el 1914, on va iniciar una fructífera col·laboració amb Hardy.
Malgrat els problemes de salut i les dificultats per adaptar-se a la vida a Anglaterra, Ramanujan va continuar produint treballs matemàtics de gran profunditat i originalitat, com la seva famosa funció tau i les seves contribucions a la teoria de particions. El 1918, va ser elegit membre de la Royal Society, un honor extraordinari per algú sense formació acadèmica formal.
Ramanujan va tornar a l'Índia el 1919 a causa de la seva delicada salut i va morir poc després, el 1920, als 32 anys. Tot i la seva curta vida, el seu llegat és immens. Els seus quaderns, plens de teoremes i conjectures, han estat objecte d'estudi durant dècades, i moltes de les seves idees encara avui són font d'investigació matemàtica.
Les seves contribucions en camps com les sèries hipergeomètriques, la teoria de particions i les funcions modulars continuen sent influents, i els seus treballs han inspirat nombrosos desenvolupaments moderns en matemàtiques pures i aplicades.
Juan José Rué Perna (professor de la Universitat Politècnica de Catalunya)
Comparteix: