Comparteix:

Jornada "Imaginary, una simfonia matemàtica": música i matemàtiques a l'FME

La jornada tindrà lloc dimecres 1 de desembre a les 12 h a la sala d'actes de l'FME.

En el marc de l'exposició "Imaginary, una simfonia matemàtica" que s'exposa a l'FME fins al 17 de desembre 2021, la Facultat organitza aquesta jornada sobre música i matemàtiques, on la Barítona assoleix un protagonisme destacat com a paradigma d'interacció entre ambdues disciplines, ja que és un instrument musical creat fruit d'un projecte de recerca en enginyeria basat en la modelització matemàtica.

Aquesta activitat es durà a terme el dimecres l'1 de desembre a les 12 h a la sala d'actes de l'FME, i constarà de 2 ponències sobre música i matemàtiques i un concert-demostració de la Barítona.

Activitat presencial i oberta a tota la comunitat matemàtica i a totes les persones interessades en la música i les matemàtiques. Acció inclosa dins del programa d'activitats del 50è aniversari UPC.

Programa de la jornada:

12 h Benvinguda i presentació

12h05 Música algorítmica: experiments i perspectives . Pilar Bayer Isant, catedràtica emèrita d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.

12h45 Disseny científic d’instruments musicals? Joaquim Agulló i Batlle, catedràtic d’Universitat d’Enginyeria Mecànica a l’ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya.

13h25 Concert de Barítona: Melodies populars i fragments d’obres per a barítona. Jordi Campos Temporal, músic, professor de música i enginyer acústic.

Música algorítmica: experiments i perspectives

Resum: Des de sempre, aspectes algorítmics elementals han fet acte de presència en la teoria de la música. Aquesta tendència, però, s’ha vist incrementada en l’actualitat amb el concurs dels ordinadors, fins al punt que les eines de programació han esdevingut un recurs més de la composició i interpretació musicals. En el decurs de la conferència, exposarem conceptes bàsics relatius a la teoria matemàtica de la música, proposarem exemples de composicions musicals produïdes amb recursos matemàtics i reflexionarem sobre analogies i diferències entre la creativitat matemàtica i la creativitat musical.

Pilar Bayer Isant (Barcelona, 1946) és actualment catedràtica emèrita d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona. El seu camp d’especialització és la teoria de nombres. Les seves publicacions versen principalment sobre equacions diofantines, funcions zeta i funcions L, formes automorfes i corbes de Shimura. Ha estat la directora de 15 tesis doctorals. Una part important de la seva docència s’ha dut a terme en el marc del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona (UB-UAB-UPC), en actiu des de l’any 1986. L’any 2004 fou nomenada Emmy-Noether-Professorin per la Georg-August-Universität de Göttingen (Alemanya). És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i és acadèmica numerària de les institucions següents: Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales; Real Acadèmia de Ciències i Arts; i Real Acadèmia Europea de Doctors.

Disseny científic d’instruments musicals?

Física i enginyeria en el disseny dels instruments musicals El disseny òptim d'un instrument musical requereix entendre bé el que se li demana i el seu fonament físic. La complexitat d'aquests dos requisits que van més enllà del que és comú en els projectes d'enginyeria va fer de l'acústica dels instruments musicals un camp de proves dels avenços en dinàmica teòrica en molts departaments de física, matemàtiques i enginyeria mecànica d'arreu del món, dels anys setanta als noranta del segle passat.
Il·lustren la metodologia del disseny científic els programes de recerca de l'Institut d’Estudis Catalans per al redisseny de la tenora i per al disseny d'un nou instrument de la família de les xeremies de la cobla: el baríton o barítona.

Joaquim Agulló i Batlle. Nascut a Barcelona (1943), és Enginyer Industrial de la promoció 111 (1968). Ha estat catedràtic de Mecànica a l’ETSEIB durant quaranta-quatre anys (1970-2014) i ha impulsat la recerca a la universitat en dos àmbits: el de la Mecànica Aplicada i el d’Acústica Musical. En el primer destaquen el desenvolupament de vehicles i robots mòbils amb rodes omnidireccionals, que conduí al disseny de la cadira de rodes motoritzada –Triesfèrica (2003)– amb possibilitat de moviment lateral, i l’estudi teòric relatiu a la dinàmica percussiva (des de 1990 fins ara). La recerca en acústica musical, iniciada el 1970, s’ha centrat en l’acústica dels instruments catalans de la cobla –tenora, tible i flabiol– als quals es refereixen 5 tesis doctorals dirigides. En els últims anys ha dirigit els dos programes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans –del qual fou vicepresident primer (2013-2017)– per al disseny de la tenora millorada i per a la creació de la barítona. El 1975 codirigí la restauració del Rellotge dels flamencs del Museu d’Història de la Ciutat. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou secretari general (2002-2010). Li fou atorgada la “Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic” (1997).

Concert de Barítona: Melodies populars i fragments d’obres per a barítona

Programa del concert:

El cant dels ocells Popular catalana

Poema de la llum Carles Marigó

Miniatures Jordi Vilaró

Obligavit Xavier Ventosa

Calamus quintus Jordi León

Tango Isaac Albéniz

Jordi Campos Temporal Neix a Olesa de Montserrat el 1976. És professor de música, tiblista, tenorista,

saxofonista i baritonista des del recent naixement d’aquest instrument.
Realitza els estudis superiors de tenora amb el mestre Jaume Vilà al Conservatori del Liceu, on obté el Premi d’Honor de Grau Superior. Obté el Grau professional de saxòfon al Conservatori de Terrassa. Paral·lelament, realitza els estudis d’Enginyeria Tècnica de so i imatge a Enginyeria La Salle.
Ha realitzat cursos i classes magistrals amb Jaume Vilà, Jordi Figaró, Jordi Vilaró i Francesc Benítez, i en el camp del saxòfon amb Albert Julià, Jean Yves Formeau, Oriol Camprodon, Martí Serra i Cristian Koxholt, entre d’altres. Ha realitzat també nombrosos cursos en el camp de la pedagogia musical i direcció coral.
Actualment, és professor de l'Escola Municipal de Música d’Olesa de Montserrat i professor i director de l’Escola Municipal de Música d’Abrera.
Des del 2005 forma part de l’equip de Recerca sobre l’acústica dels instruments de cobla que promou l’Institut d’Estudis Catalans i que ha desenvolupat els Projectes de Redisseny de la tenora i Disseny de la barítona.
Com a tiblista, forma part de la Cobla La Principal de Llobregat des del 2011. Ha estat membre fundador de la Cobla Vila d’Olesa, formació on ha estat tenora fins al 2005 i, posteriorment, tible fins al 2010. Forma part de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, com a tiblista i saxofonista. Ha format part del conjunt vocal especialitzat en música contemporània Estudi-XX Cor des de la seva creació fins al 2011.

L'exposició IMAGINARY, una simfonia matemàtica, et convida a explorar la relació entre les matemàtiques i l’art.

La melodia matemàtica s’expressa a través de múltiples veus:

De l’art, de la música, de l’enginyeria, de la ciència, i de les humanitats.

No podria potser la Música ser descrita com
la Matemàtica dels sentits, i la Matemàtica
com la Música de la raó?

James Joseph Sylvester, Matemàtic, s. XIX