Conferència: Atzar matemàtic i atzar físic al Cosmocaixa

El matemàtic Gregory Chaitin i el físic Valerio Scarani exposen com dues de les grans revolucions de la ciència i la filosofia del segle xx (la física quàntica i la crisi de fonaments de les matemàtiques i la lògica) conflueixen en un mateix fenomen: l'atzar.

La xerrada constarà de dues parts.
El nombre Omega
Tota ciència es basa en les matemàtiques, però els teòrics d'aquesta disciplina són conscients que els seus fonaments pateixen limitacions severes, com han demostrat, per exemple, els treballs seminals de Kurt Gödel i Alan Turing durant el segle xx. La investigació de Gregory Chaitin entronca amb tots aquests resultats, i demostra que els fonaments de les matemàtiques i la lògica estan units inevitablement a l'aleatorietat, els enigmes, les paradoxes i la incertesa.

La física de l'atzar
Atzar i llei física són conceptes generalment dissociats. Fins i tot en contextos assumits com a aleatoris, com ara el llançament de daus o monedes, l'aparent impossibilitat de predicció només és conseqüència de la manca de control total sobre la física del sistema. Des d'un punt de vista formal, els sistemes físics se suposen sotmesos a lleis deterministes, per la qual cosa no són lliures ni tenen un atzar de debò. Així i tot, la física quàntica afirma que alguns processos quàntics són el resultat d'atzar pur. Quines observacions donen suport a aquesta afirmació? Impliquen una contradicció, o el fracàs de la física? I, en cas que existeixi l'atzar pur, li podem trobar alguna utilitat?