Obituari de Miguel Carlos Muñoz Lecanda, catedràtic de Matemàtica Aplicada de la UPC

El passat 25 de desembre de 2023 ens va deixar Miguel Carlos Muñoz Lecanda, Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amic, col·laborador i mestre de molts de nosaltres durant molts anys. Miguel feia diversos anys que lluitava contra un càncer que, finalment, se l'ha emportat; encara que, fent gala del seu habitual pragmatisme i naturalitat, ha tingut temps d'anar acomiadant-se, a la seva manera, de tots els que li estimàvem. 

Miguel C. Muñoz Lecanda va néixer a Melilla, l'11 de novembre de 1946. Es va llicenciar en Física el 1970, per la Universitat de Barcelona (UB), i es va doctorar en Ciències Matemàtiques el 1980, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va començar la seva carrera docent com a Catedràtic d'ensenyament mitjà (1974-1984) a l'Institut Nacional d'ensenyament mitjà Emperador Carles de Barcelona, del qual va ser secretari i director durant diversos anys; una experiència professional de la qual sempre es va sentir orgullós. Va ser professor Associat / Titular a la UAB, la UB, la UIB i la UPC de 1971 a 1992 i, finalment, Catedràtic de Matemàtica Aplicada de la UPC des de 1992. A la UPC va desenvolupar la seva labor com a professor principalment a l’ETSETB i a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME). En particular, Miguel Muñoz sempre va tenir una vinculació molt profunda amb l'FME, participant activament en el procés que va dur a la seva creació i, durant diversos anys, exercint com a responsable de Relacions Internacionals de la Facultat. En tots aquests centres va ser un professor exemplar, sempre molt valorat pels seus estudiants.

En la seva faceta investigadora, Miguel Muñoz va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Julià Cufí i Sobregrau, sobre el tema “Estudi d'alguns problemes en àlgebres de funcions lipschitzianes”. Després d'aquesta iniciació analítica, va estudiar problemes de geometria riemanniana i va començar a interessar-se per la mecànica geomètrica i la teoria de control, àrees en les quals va publicar prop de 80 articles en revistes prestigioses. Al començament dels anys noranta, juntament amb altres col·legues del seu departament, va crear un actiu grup d'investigadors en l'àrea de la Mecànica Geomètrica, les Teories Clàssiques de Camps i la Teoria de Control Geomètric. Tant en el si del seu grup com en la seva col·laboració amb altres grups i investigadors de la “Red Nacional de Geometría, Mecánica y Teoría de Campos”, sempre va saber transmetre els seus valors de la satisfacció pel treball ben fet i la necessitat de la col·laboració i la generositat. Va dirigir dues tesis doctorals i diversos projectes de fi de carrera i tesi de màster. Va participar en nombrosos projectes de recerca competitius, en diversos d'ells com a investigador principal, i va ser membre destacat dels comitès científics de diversos congressos nacionals i internacionals, entre els quals cal destacar l’ “International Fall Workshop on Geometry and Physics”, que aquest any 2024 ha celebrat la seva trenta-dosena edició.

També va dedicar el seu temps a la gestió acadèmica en tot el que la UPC li va voler encomanar. Les seves tasques en aquest sentit van ser múltiples, com a membre de la Comissió de Selecció i Avaluació del Personal Docent i Investigador de la UPC o com a director dels Departaments de Matemàtica Aplicada i Telemàtica, primer, i del de Matemàtica Aplicada IV, posteriorment; per citar algunes de les més rellevants. 

Sobre el seu treball de gestió científica, cal citar la seva etapa com a coordinador adjunt a l'ANEP al llarg de tres anys d'intens i profitós treball, en els quals, com en ell era habitual, es va distingir per la seva ponderació i sentit comú en l'acompliment de la seva labor. El seu compromís amb les societats matemàtiques va ser també important, com a soci de la Societat Catalana de Matemàtiques o com a Vocal de la Junta de govern de la Reial Societat Matemàtica Espanyola al llarg de diversos anys. És destacable també la seva dedicació per molts anys al programa divulgatiu Ciència en Acció; labor de la qual se sentia especialment satisfet.

Per tot això, podem dir que Miguel Muñoz ha estat una figura de rellevància en la comunitat matemàtica espanyola i especialment en la catalana. Amb la seva desaparició perdem un exemple de vida plena i compromesa amb la professió, i un gran buit en l'àmbit personal. Descansi en pau.

Narciso Román Roy (Universitat Politècnica de Catalunya).