Miquel Noguera, en memòria

Miquel Noguera, en memòria

El proppassat dijous vam rebre la triste notícia del traspàs de Miquel Noguera Batlle, qui havia estat professor de l’FME des dels seus inicis. Atesa la seva expertesa en els mètodes numèrics, va impartir algunes assignatures d’aquesta àrea, tant a la llicenciatura de matemàtiques, com a la llicenciatura en ciències i tècniques estadístiques. Addicionalment, amb l’aparició dels màsters l’any 2006, fou professor d’alguns cursos al Màster en Enginyeria Matemàtica.

Sempre va posar molt d’entusiasme en tot allò que feia i es va implicar fortament amb l’FME. Va ser cap d’estudis de matemàtiques en el primer mandat del Degà Sebastià Xambó (2003-2006), i director del Màster en Enginyeria Matemàtica (MEM), des de la seva creació l’any 2006 fins a la implantació del nou màster l’any 2011, moment en el qual el MEM va desaparèixer.

Quedaran per al nostre record, no només les seves classes ni la seva bona gestió a l’FME; els que vam tenir la sort de compartir intensament amb ell aquells meravellosos anys no podem oblidar moltes altres coses de les quals en vull esmentar algunes:

Segurament el fet més espectacular foren les observacions de l’eclipsi de sol de l’any 2005 de les que vam poder gaudir gràcies als aparells que ell va instal·lar al pati de l’FME i a les seves explicacions sobre el tema. Podeu veure les fotografies de l’esdeveniment a aquest enllaç.

Durant uns anys va muntar un laboratori de matemàtiques, tot ple d’aparells mecànics que es podien modelitzar amb els sistemes dinàmics que ell estudiava. Fou un projecte realment engrescador i que contribuïa de manera important a la millora de la docència ja que els alumnes podien experimentar allò que aprenien a les seves classes de teoria.

Hem de parlar també dels seus escrits al Full de l’FME, ja fossin recensions de llibres (qui no recorda el seu magnífic resum sobre “El curiós incident del gos a mitjanit”?) o els articles que va signar com a Rodamón sota el pseudònim de M. Ègara, fruits dels seus viatges (era un viatger empedreït,i molts en vam aprendre molt d’ell, llegint el seu blog). Amb una regularitat gairebé periòdica, arribava novembre i, amb ell, un article sobre el viatge que, segurament, havia fet l’estiu anterior. Veieu-ne alguns exemples en els Fulls FME: Novembre 2003, Novembre 2004 i Novembre 2005.

Tampoc oblidarem els seus elegants barrets ni moltes altres coses. Però per sobre de tot, els que foren estudiants seus, el PAS i el professorat recordarem per sempre més la seva bonhomia, la fermesa de les seves conviccions, la lluita pels seus ideals de llibertat, i guardarem admiració per l’enteresa i racionalitat amb les que va afrontar els seus darrers dies.

Jaume Franch

Degà FME

Ni els seus estudiants ni els seus companys l’oblidarem mai.