Comparteix:

Acte d'inici del curs 2025-2026 de l’FME dedicat a la matemàtica Sophie Germain, amb lliçó inaugural de la professora Maria Rosa Massa-Esteve

30/09/2025

Serà dimecres 15 d'octubre a les 12h30 a la sala d’actes de la Facultat. També hi haurà diferents reconeixements a estudiantat i PDI de l'FME. Guardeu-vos la data!

L'acte tindrà lloc dimecres 15 d'octubre del 2025 a les 12.30 h a la sala d’actes de la Facultat. Tothom hi és convidat, acte presencial obert a tota la comunitat matemàtica i estadística. Es gravarà la sessió i es podrà trobar al canal YouTube de l'FME.

Programa de l'acte (avançament)

  • Benvinguda a càrrec Jordi Guàrdia, degà de l'FME. Presentació de les activitats Sophie Germain FME 2025-2026.
  • Lliçó inaugural a càrrec de la professora Maria Rosa Massa Esteve (UPC):  "Conèixer el passat per entendre el present que esdevindrà el futur. Sophie Germain, matemàtica revolucionària”. 
  • Reconeixement a Estudiantat i al PDI vinculat a l’FME que s’han jubilat en el darrer curs.
  • Actuacions del cor Ol·lari i el grup FEM TEATRE de l'FME. 

Pòster de l'acte

Títol lliçó inaugural

Conèixer el passat per entendre el present que esdevindrà el futur. Sophie Germain, matemàtica revolucionària. 

RESUM: Conèixer la història de la matemàtica contribueix a la formació integral de l’alumnat, siguin matemàtics o futurs matemàtics, en dos sentits: per una banda, aporta una visió diferent de la matemàtica que permet entendre l’evolució i el present de la disciplina i per l’altra, facilita la comprensió i aprenentatge dels conceptes i mètodes matemàtics que ensenyen el camí de la investigació, que esdevindrà el desenvolupament de nou coneixement. 

Un dels temes, encara no prou treballats en la història, és valorar l’aportació de les dones en la construcció del coneixement científic, en cada període històric. En aquesta conferència, donarem a conèixer una matemàtica revolucionària del segle XVIII, que va ser la primera reconeguda amb un premi per l’Institut de França (1816): Sophie Germain (1776-1831). Ella, matemàtica autodidacta i brillant, va ser amiga i va mantenir correspondència amb grans matemàtics de l’època com ara Joseph Louis Lagrange (1736-1813), Adrien-Marie Legendre (1752-1833) i Carl Friedrich Gauss (1777-1855). El seu llegat es troba en les contribucions que va fer en les matemàtiques amb relació a l’últim teorema de Fermat; en la física amb relació a la teoria de l’elasticitat i també en relació amb la filosofia. Reflexionarem junts sobre els seus pensaments i escrits per conèixer millor la personalitat d’aquesta lluitadora matemàtica revolucionària.

Maria Rosa Massa-Esteve

Maria Rosa Massa Esteve (Palamós) és llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona i doctora en matemàtiques dins del Programa d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és catedràtica emèrita de matemàtica aplicada del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on pertany al Grup de Recerca per a la Història de la Ciència i de la Tècnica (GRHCT).

Professora del Màster interuniversitari d'Història de la Ciència des de la seva  creació fins al 2024 i del Màster interuniversitari de formació del professorat de secundària de matemàtiques, tots dos coordinats per la Universitat Autònoma de Barcelona i del Diploma Sènior de la UPC.

Des de l'any 2010 al 2014 va ser secretària de l'European Society for the History of Science (ESHS). El desembre de 2012 va ser triada membre corresponent de l'Academie Internationale d'Histoire des Sciences (AIHC) per les seves investigacions en història de la ciència (matemàtica). Recentment, ha estat nomenada presidenta de la Comissió d'Història de la Matemàtica del CEMat. Membre de la SEHCYT, de la SCM i de la junta directiva de la SCHCT.

Organitzadora i ponent a congressos nacionals i internacionals,  ha dirigit 6 projectes com IP, el més recent amb del 22/05/2024: Matemàtiques, Enginyeria i Patrimoni: Nous Reptes i Pràctiques (XVI-XIX). Ha dirigit quatre tesis doctorals excel·lents cum laude (Berenguer, 2016, Romero, 2018, Mellado, 2022 i Martínez, 2024) i n'està dirigint una més. Ha publicat uns 110 articles (35 a revistes indexades), 52 capítols de llibre i ha redactat o coordinat 17 llibres.

Curs Sophie Germain a l'FME

Com ja va sent costum des de fa vint-i-dos anys, l'FME dedica el curs acadèmic a una figura prestigiosa en el camp científic i que hagi destacat en l'àmbit de les matemàtiques i de l'estadística.

Per aquest curs, la figura escollida ha estat Sophie Germain (1776-1831) va ser la primera dona a guanyar el Premi Extraordinari en Matemàtiques de l’Académie des Sciences de París. Actualment, les seves contribucions a la teoria de nombres i a la teoria d’elasticitat encara són citades i donen lloc a articles sobre les seves investigacions, ja sigui a través dels seus manuscrits o a través de la seva correspondència.

Per promoure i organitzar activitats en el marc del curs FME Sophie Germain s'ha creat una comissió formada per Mònica Blanco, Gemma Flaquer, Roberto Gualdi, Jordi Guàrdia, Maria Rosa Massa i Mireia Ribera.

La Biblioteca de l'FME fa un recull bibliogràfic i documental de la personalitat del curs per complementar i donar suport a les activitats que la facultat realitza al llarg del curs de cada matemàtic.