Presentació
Olga Aleksándrovna Ladýzhenskaya
(Kologriv, Rússia, 7 de març de 1922 - San Petersburgo, Rússia, 12 de gener de 2004)
Olga A. Ladyzhenskaya (1922-2004, Rússia) és una figura prominent de l'Anàlisi Matemàtica i de la Teoria d'Equacions en Derivades Parcials del segle XX. El seu talent matemàtic li va permetre superar l'inicial ostracisme personal i científic als quals la va sotmetre el règim estalinista, ja que el seu pare, matemàtic d'ascendència nobiliària, va ser declarat enemic del poble i executat en un gulag. Malgrat aquestes circumstàncies, Olga va aconseguir emergir com a matemàtica dins del rígid sistema soviètic; el seu talent va captar l'atenció de tal manera que els seus directors de tesi van ser Ivan Petrovsky i Serguei Sobolev, dos gegants de l'àmbit de les EDP. Establerta a Sant Petersburg, va dirigir allí una potentíssima escola entre els membres de la qual destaca Nina Uraltseva, coautora amb Olga de les influents monografies Linear and Quasi-Linear Elliptic Equations (1963) i Linear and Quasilinear Equations of Parabolic Type (1967), aquesta última en col·laboració també amb Vsevolod A. Solonnikov.
Les contribucions d'Olga Ladyzhenskaya abasten tot l'espectre de la teoria d'EDP, des d'unicitat de solucions o convergència de sèries de Fourier fins a l'aproximació de solucions pel mètode de diferències finites. Va usar tècniques d'anàlisi funcional per tractar problemes no lineals i, basant-se en els treballs de De Giorgi i Nash va realitzar, juntament amb els seus col·laboradors, avanços decisius en la solució del XIX problema de Hilbert sobre el caràcter analític de les solucions dels problemes regulars del Càlcul de Variacions.
Ladyzhenskaya és, a més, especialment coneguda pels seus resultats en Mecànica de Fluids, especialment en l'equació de Navier-Stokes. La seva monografia The Mathematical Theory of Viscous Fluids (1969) continua sent una referència ineludible i ha tingut enorme influència en les recerques en aquest àmbit. Olga va obtenir el resultat clau per a provar l'existència i unicitat de solució global única per al problema de Navier-Stokes bidimensional (el corresponent problema tridimensional continua obert i és de fet un dels set Problemes del Mil·lenni).
Olga continuà activa fins a la seva defunció, interessant-se en tots els aspectes de la teoria de EDP i especialment en la dinàmica de fluids, en els quals va desenvolupar models sobre turbulència i sistemes dinàmics infinit-dimensionals. En el pla personal va ser una persona molt culta que va mantenir contactes amb part de l'elit intel·lectual crítica amb el règim soviètic.
Els assoliments científics de Ladyzhenskaya i la seva gran influència en el desenvolupament de les EDP, juntament amb les seves qualitats personals d'integritat i coratge, fan que sigui sens dubte una figura molt destacada de les Matemàtiques del segle XX.
Juan Luis Vázquez Suárez
Professor Emèrit
Ex Catedràtic de Matemàtica Aplicada
Universitat Autònoma de Madrid
Octubre del 2022
Comparteix: