Presentació
|
|
|---|
David Hilbert (23/01/1862-14/02/1943) fou un matemàtic alemany, reconegut com un dels matemàtics més influents dels segles XIX i XX. Va treballar en un ampli ventall d’àrees, a les quals hi va contribuir amb idees i resultats fonamentals. Per citar-ne algunes: nombres transfinits, teoria de conjunts, lògica matemàtica, funcions invariants, anàlisi funcional, teoria de nombres,… I no podem oblidar les seves aportacions al món de la física, especialment en relativitat, mecànica quàntica i modelització matemàtica de la física.
A llarg del curs organitzarem un seguit de conferències sobre la seva obra, conferències que cobriran alguns d’aquests temes, en particular a la Jornada Hilbert i a les conferències d’inici i de cloenda del curs.
Hilbert és molt conegut també per la seva famosa conferència de l’any 1900 en el Congrés Internacional de Matemàtiques que es va celebrar a París. Va plantejar una llista de 23 problemes importants en el món de la matemàtica que estaven pendents de resoldre, i que ell considerava que eren als que més esforços hi havia dedicar la comunitat matemàtica. Es considera la llista més completa i brillant de problemes oberts produïda mai per un matemàtic. Avui dia, encara alguns d’ells romanen oberts. En la introducció va dir:
“Who among us would not be happy to lift the veil behind which is hidden the future; to gaze at the coming developments of our science and at the secrets of its development in the centuries to come? What will be the ends toward which the spirit of future generations of mathematicians will tend? What methods, what new facts will the new century reveal in the vast and rich field of mathematical thought?”
Hilbert es va formar a la Universitat de Königsberg, on va coincidir amb Minkowski i Hurwitz, amb qui va mantenir un fructífer intercanvi d’idees científiques per molts anys. Es va doctorar l’any 1885. Deu anys després, per intervenció de Felix Klein, és va traslladar a Göttingen, que va esdevenir la institució preeminent en matemàtiques durant els anys en els que Hilbert hi va romandre.
Va dirigir 69 tesis doctorals, i molts dels seus estudiants esdevingueren matemàtics famosos: Bernstein, Weyl, Courant,…
Fou l’editor dels Mathematische Annalen de 1902 a 1939, la revista líder en matemàtiques a la primera meitat de segle, i va ser guardonat amb diversos premis i reconeixements al llarg de la seva vida.
Fou, sens dubte, un dels matemàtics més brillants i influents de la història, i és per això que la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC li dedica el curs 2017-2018.
Jaume Franch (Degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC)
Setembre 2017
Comparteix: