Conferència "La matemàtica extingida dels manuscrits d'Arquimedes", a càrrec de Ramon Masià, matemàtic i filòleg, traductor de l'obra d'Arquimedes al català.

RESUM. En el segle III a. de C. van coincidir els tres matemàtics grecs més grans de què tenim notícia, malgrat que molt probablement no es van conèixer: Euclides, Arquimedes i Apol·loni. Els Elements d'Euclides són el fonament de la matemàtica grega i, d'alguna manera, l'arquetip en què s'ha emmirallat tota la matemàtica posterior, especialment l'occidental. Apol·loni i Arquimedes, en canvi, produeixen treballs d'investigació en àrees concretes de la matemàtica. Arquimedes gaudeix d'un estatut especial entre els matemàtics antics: és l'únic sobre el qual tenim elements biogràfics, especialment autobiogràfics, extensos i versemblants, tot i que no exempts de controvèrsia; és potser el més imaginatiu i original de tots els matemàtics antics, i fins i tot de tots els matemàtics, tout court; a més, els manuscrits que han conservat la seva obra tenen una història remarcable i, en algun cas, novel·lesca. En aquesta sessió s'exposaran alguns elements biogràfics de l'autor sicilià i algunes de les controvèrsies que han generat. Es farà, també, un esbós de les temàtiques principals dels seus treballs, subratllant la seva originalitat. Finalment, es donaran algunes idees sobre la singular tradició manuscrita que ha transmès la seva obra, i les característiques més rellevants d'aquests textos, que reflecteixen la seva manera particular de pensar i escriure les matemàtiques.