Comparteix:

Cloenda curs Fourier FME 2019- 2020 (versió confinada)

Cloenda any Fourier FME (versió confinada) #CloendaFourierFMEConfinada

La situació de pandèmia i d'alarma ha fet esclatar pels aires la intensa programació d'activitats que l'FME tenia previst per aquest 2n quadrimestre de curs: algunes s'han anul·lat, altres posposat i poques d'elles s'han pogut mantenir en format diferent, com les JPO o bé la celebració del Dia Internacional de la Dona Matemàtica del dia 12 de maig. I el calendari del curs s'havia d'acabar amb l'acte de cloenda de l'any Fourier FME, que havia de tenir lloc el 20 de maig amb la inauguració d'una exposició dels Instituts Fourier i Poincaré de França, acompanyat d'una conferència del professor Hervé Pajot, professor de l'Université Grenoble-Alpes, Institut Fourier i rédacteur en chef des Annales de l'Institut Fourier.


Davant la dificultat de dur a terme una versió "virtual" d'aquest tancament de curs, i atesa la situació actual d'incertesa i d"'intensitat docent", s'ha optat per un acte de cloenda en versió "confinada", que es basa en una selecció d'informació àudiovisual-divulgativa de recursos disponibles sobre Fourier i amb la qual programar una sèrie de píndoles informatives a les xarxes socials amb l'objectiu de situar, recordar i difondre la figura i obra d'aquest matemàtic tan polifacètic com singular. I es farà amb l'ajut del:

 

  • I del material recomanat pel professor Hervé Pajot, professor à l'Université Grenoble-Alpes, Institut Fourier.

Jean-Baptiste Joseph Fourier, matemàtic, físic i egiptòleg francès, un científic especialment singular

Fragment de la presentació de Miguel Carlos Muñoz Lecanda (Professor emèrit del Departament de Matemàtiques de la UPC) al web Matemàtic de l’any Biblioteca FME

"Singular perquè les seves aportacions no es restringeixen a la matemàtica sinó també a altres múltiples facetes en les quals va destacar la seva activitat vital.

Des del punt de vista matemàtic és difícil nomenar un científic que les seves idees siguin conegudes i utilitzades en tants àmbits de la ciència i la tecnologia i la influència en diversos camps de la matemàtica sigui tan persistent.

El seu interès per la calor, la seva difusió i transmissió, el va portar a establir l'anomenada equació de la calor, a buscar mètodes per trobar-hi solucions i a desenvolupar les conegudes des de llavors com sèries de Fourier que són font fèrtil d'idees i aplicacions en diversos camps de la matemàtica, la física i la tecnologia. Sense aquestes idees, i el treball i la dedicació de moltes altres persones, no tindríem la ràdio o la televisió, els reproductors de música, el tractament d'imatges ni altres molts invents científics i tecnològics.

Aquest mateix interès el va portar a preguntar-se per l'origen de la calor del planeta Terra, i a observar com es manté al nostre planeta. D'aquí va elaborar idees molt properes al que avui anomenem l'efecte hivernacle. I tot això en moments històrics en què el coneixement de les lleis de la natura era molt precari: no es coneixia la radiació electromagnètica ni la radioactivitat, fonts fonamentals de transmissió i generació d'energia".

 

Selecció de recursos 

I per al curs vinent... Florence Nightingale, propera Matemàtica FME 2020-2021

Aprofitem per fer tancament i a la vegada, avançament de l'obertura del nou curs amb l'anunci de la propera Matemàtica FME per l'any acadèmic 2020-2021: Florence Nightingale, que va néixer un 12 de maig com la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, és considerada una pionera de l'estadística i va ser la primera dona admesa a la "Royal Statistical Society" britànica. Coneguda, sobretot, com a fundadora de la infermeria moderna i per la seva contribució a la reforma de les condicions sanitàries dels hospitals de campanya, l'FME vol donar a conèixer i posar en valor la seva faceta com a pionera de l'Estadística: Segons explica Hugo Small, autor de la biografia Florence Nightingale, Avenging Angel, "Nightingale va ser la primera persona que va utilitzar els gràfics estadístics per persuadir les autoritats que canviessin les seves estratègies; fins llavors només es feien servir per presentar informació, sense intenció de provocar un canvi en l'acció". 
En la situació actual de pandèmia i d'emergència sanitària que s'està vivint arreu, on les dades, les estadístiques i els models matemàtics esdevenen eines imprescindibles per ajudar a gestionar i a donar informació científica per prendre decisions, escollir la figura de Florence Nightingale com a matemàtica FME del curs 2020-2021 no podia ser més convenient i idònia.