Vés al contingut (premeu Retorn)

Presentació

 

Presentació

Espai Kolmogórov

Biblioteca Digital

Glossari

Enllaços d'interès


Andréi Nikoláyevich Kolmogórov

(Tambov, Rússia, 25 d’abril de 1903 -  Moscou, Rússia,  20 d'octubre de 1987)

 

Andréi Nikoláyevich Kolmogórov (1903-1987) és considerat un dels matemàtics més eminents de les matemàtiques contemporànies i també un dels majors exponents de les escoles matemàtiques a la Unió Soviètica contribuint al desenvolupament de l’educació matemàtica russa durant la segona meitat del segle XX.

El fet que Kolmogórov mostrés un enfocament innovador en àrees tradicionals de les matemàtiques, juntament amb la diversitat dels seus interessos científics i els avenços en altres rames de les matemàtiques contemporànies fa que se’l consideri “l’últim matemàtic universal”.

Orfe de mare des de que va néixer al 1903, la seva tieta materna el va adoptar i va fer tots els possibles per donar-li una bona educació. Des de petit destacava en matemàtiques però ell mostrava altres interessos en altres disciplines, especialment en biologia i història russa. No va ser fins que va entrar simultàniament a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Moscú i a l’Institut (Superior) Químic-Tecnològic D.I. Mendeleev quan es va decantar per l’estudi de les matemàtiques. N.N. Luzin, fundador de l’escola de funcions de variable real, el va captar i Kolmogórov es va convertir en un dels seus deixebles. El mateix Luzin va dirigir la seva tesi doctoral i durant la seva elaboració va ser quan Kolmogórov va mostrar el seu interès pels problemes de la teoria de la probabilitat gràcies a les seves col·laboracions amb l’especialista A. Khinchine i dels treballs de les escoles de probabilitat russa i francesa.

Una de les seves majors contribucions és la teoria de la mecànica clàssica coneguda actualment com KAM-Teoria (Kolmogórov-Arnold-Moser) la qual no només resol parcialment el problema dels divisors petits sinó també va ajudar a resoldre el problema 13 de Hilbert afirmant que tota funció continua de tres variables podia representar-se com la composició de funcions continues de dos variables.

Segons el matemàtic rus Evgueni Gordienko, el llegat que va deixat Kolmogórov en les matemàtiques es poden resumir en: 

  • Va establir les bases del desenvolupament de les teories de la probabilitat i processos estocàstics en el segle XX.
  • Va ser clau per formular i demostrar molts teoremes límit pels processos aleatoris i procediments estadístics.
  • Va establir els fonaments de la teoria algorítmica d’aleatorietat.
  • Va ser extremadament útil en l’estadística no paramètrica aplicada.

Durant els últims 25 anys, Kolmogórov va dedicar molt temps a l’educació matemàtica durant l’etapa escolar. P. ex. va organitzar un internat físic-matemàtic adjunt a la Universitats Estatal de Moscú per adolescents amb altes capacitats. I també va fundar una revista físic-matemàtica destinada a escolars i mestres.

Finalment, cal destacar que Kolmogórov tenia una gran capacitat per generar multitud d’idees noves i de compartir-les entre els qui l’envoltaven. Aquesta generositat fa que la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC li dediqui el curs 2021-2022 amb l’objectiu de  compartir amb alumnes i professors de l’FME les aportacions de “l’últim matemàtic universal”.


Extracte de l’article:

Gordienko, Andrey Kolmogorov: el último gran matemático universal. Miscelánea matemática. 2011, no. 52, p. 1-29. ISSN 1665-5478. Disponible  a:  <https://miscelaneamatematica.org/download/tbl_articulos.pdf2.829b43e4a54dd1ad.353230312e706466.pdf>

Octubre del 2021

 >> Més informació a les activitats del curs <<