Vés al contingut (premeu Retorn)

2013-14 Lagrange


 


"The two greatest mathematicians of the eighteenth century were Euler and Joseph Louis Lagrange (1736-1813), and which of the two was the greater is a matter of debate that often reflects the differing mathematical sensitivities of the debaters. Lagrange was born in Turin, Italy, into a formerly prosperous family of French and Italian backgrounds... He was educated in Turin and ... served as professor of mathematics at the military academy there. In 1766, when Euler left Berlin, Frederick the Great ..... wished to have at his court "the greatest mathematician of Europe". A few years ... Lagrange accepted a professorship at the newly established École Normale, and then et the École Polytechnique."

Eves, Jamie H. An Introduction to the history of mathematics with cultural connections. 6th ed. Philadelphia [etc]: Saunders College Publishers, 1990. Pag. 444

 

La Facultat de Matemàtiques i Estadística dedica el curs 2013-14 a Joseph-Louis Lagrange i com en anys anteriors la Biblioteca de l'FME, per donar suport a aquesta iniciativa, presenta el Web Lagrange amb l'objectiu principal de complementar bibliogràfica i documentalment les activitats sobre aquest matemàtic que es realitzin a la facultat.

 

>> Més informació a les activitats del curs <<


L' Espai Lagrange és un espai que la Biblioteca de l'FME ha reservat, durant el curs 2013/14, per exposar llibres i altres documents, tant en paper com en format electrònic,  referents a Joseph-Louis Lagrange.


LLIBRES EXPOSATS EN PAPER

Documents a les biblioteques de la UPC (disponibles en préstec)

 

LLIBRES EN ACCÉS ELECTRÒNIC

Documents de la Biblioteca Nacional de França



LLIBRES EXPOSATS EN PAPER




Autor Bausset, Max 
Títol Mécanique des systèmes de solides : dynamique de Newton, dynamique de Lagrange, mécanismes, chaines robotiques, potentiels géodésiques, potentiels gravifiques : avec modèles et exercices / Max Bausset
Publicació/producció Paris : Masson, 1990

Autor Bertsekas, Dimitri P. 
Títol Constrained optimization and Lagrange multiplier methods / Dimitri P. Bertsekas
Publicació/producció New York, NY [etc.] : Academic Press, 1982
Autor Calkin, M. G.
Títol Lagrangian and hamiltonian mechanics / M. G. Calkin
Publicació/producció Singapore : World Scientific, cop. 1996
Autor Casadei, F. 
Títol Arbitrary Lagrangian Eulerian finite elements in non-linear fast transient continuum mechanics / F. Casadei, J. Donea, A. Huerta
Publicació/producció Luxembourg : ECSC-EC-EAEC, 1995
Títol The Geometry of Hamilton and Lagrange spaces [Recurs electrònic] / by Radu Miron ... [et al.]
Publicació/producció Dordrecht [etc.] : Kluwer Academic Publishers, 2001
Autor Kiselev, Sergey Petrovich 
Títol Foundations of fluid mechanics with applications : problem solving using Mathematica / Sergey P. Kiselev, Evgenii V. Vorozhsov, Vasily M. Fomin
Publicació/producció Boston [etc.] : Birkhäuser, cop. 1999
Autor Lagrange, Joseph-Louis 
Títol Mécanique analytique / J.-L. Lagrange
Edició édition complète réunissant les notes de la 3ème éd. revue, corrigée et annotée par Joseph Bertrand et de la 4ème éd. publié sous la direction de Gaston Darboux
Publicació/producció Paris : Albert Blanchard, 1965
Autor Lagrange, Joseph-Louis 
Títol Mécanique analytique / Joseph-Louis Lagrange
Publicació/producció Paris : Jacques Gabay, cop. 1989
Autor Lagrange, Joseph-Louis 
Títol Oeuvres de Lagrange / Joseph Louis de Lagrange ; publiées par les soins de J.-A. Serret
Publicació/producció Hildesheim : Georg Olms, 1973
Autor Laplace, Georges 
Títol L'École normale de l'an III : leçons de mathématiques / édition annotée des cours de Laplace, Lagrange et Monge ; avec introductions et annexes par Bruno Belhoste ... [et al.]
Publicació/producció Paris : Dunod, cop. 1992
Autor Pardo Rego, Venancio 
Títol Lagrange : la elegancia matemática / Venancio Pardo Rego
Publicació/producció Tres Cantos : Nivola, 2003
Títol Paris i les noves matemàtiques [Enregistrament vídeo] / a production for Open University ; [by]: BBC-TV ; producer Andrew Barker
Publicació/producció [Barcelona] : Ancora Audiovisual, [199-ח?]
Autor Pierre, Donald A. 
Títol Mathematical programming via augmented Lagrangians : an introduction with computer programs / Donald A.Pierre, Michael J.Lowe
Publicació/producció London [etc.] : Addison-Wesley, 1975
Títol Sciences a l'époque de la révolution française : recherches historiques / Travaux de l'equipe REHSEIS
Edició Edités par R. Rashed
Publicació/producció Paris : Albert Blanchard, 1988
Autor Spiegel, Murray R. 
Títol Mecánica teórica : con una introducción a las Ecuaciones de Lagrange y a la Teoría Hamiltoniana / Murray R. Spiegel ; traducción y adaptación: José Alberto Ponton
Publicació/producció México [etc.] : McGraw-Hill, cop. 1976
Autor Wells, Dare A. 
Títol Dinámica de Lagrange : con un estudio de ecuaciones del movimiento de Euler, principio y ecuaciones de Hamilton / por Dare A. Wells ; traducción y adaptación Francisco Gnecco Calvo
Publicació/producció México D.F. [etc.] : McGraw-Hill, cop. 1972
Autor Wells, Dare A. 
Títol Lagrangian dynamics : with a treatment of Euler's equations of motion, Hamilton's equations and Hamilton's principle / by Dare A. Wells
Publicació/producció New York : McGraw-Hill : Shaum Publishing, 1967



LLIBRES EN ACCÉS ELECTRÒNIC

 

Oeuvres de Lagrange. Tome huitième / publ. par les soins de M. J.-A. Serret -Gauthier-Villars (Paris)-1879

Méchanique analitique , par M. de Lagrange,... -Vve Desaint (Paris)-1788
Oeuvres de Lagrange. T. 12 / publiées par les soins de M. J.-A. Serret [et G. Darboux] ; [Précédé d'une notice sur la vie et les ouvrages de J.-L. Lagrange, par M. Delambre] -Gauthier-Villars (Paris)-1867
Théorie des fonctions analytiques contenant les principes du calcul différentiel dégagés de toute considération d'infiniment petits et d'évanouissans, de limites ou De fluxions et réduits à l'analyse algébrique des quantités finies , par J.-L. Lagrange -Impr. de la République (Paris)-1797
Leçons sur le calcul des fonctions (Nouv. éd. rev. et corr.) / Nouvelle édition, revue, corrigée et augmentée par l'auteur [J.-L. Lagrange] -Courcier (Paris)-1806
Sur le calcul des éclipses sujettes aux parallaxes, par M. Lagrange --1817
Théorie des fonctions analytiques, contenant les principes du calcul différentiel, dégagés de toute considération d'infiniment petits ou d'évanouissans, de limites ou de fluxions, et réduits à l'analyse algébrique des quantités finies -de l'Imprimerie de la République-1797
Traité de la résolution des équations numériques de tous les degrés -Bachelier-1826
Méchanique analitique -chez la veuve Desaint-1788
Mélanges de Philosophie et de Mathématique de la Société Royale de Turin
Elémens d'algébre -Paris Duprat, 1797.-1797
Traité de la résolution des équations numériques de tous les degrés avec des notes sur plusieurs points de la théorie des équations algébriques / -Paris Courcier, 1808.-1808
De la résolution des équations numériques de tous les degrés -Duprat-1794

 

Autor Calkin, M. G.
Títol Lagrangian and hamiltonian mechanics / M. G. Calkin
Publicació/producció Singapore : World Scientific, cop. 1996

NOTA IMPORTANT: Per accedir als continguts de la Biblioteca digital de la UPC cal tenir instal·lat el "Botó eBIB" al navegador. Més informació a: .

 


Bases de dades - Catàlegs - Videoteca


 

BASES DE DADES

TERMES

TRADUCCIÓ

MATHSCINET

Equacions Euler-Lagrange Euler-Lagrange equations
Lagrange, Joseph-Louis Lagrange, Joseph-Louis
Lagrangiana d’un sistema Lagrangian systems
Libració de la lluna Libration of the moon
Mecànica analítica Analytical mechanics

Multiplicadors de Lagrange

Lagrange multiplier
Problema dels tres cossos Three body problem

Punts d’equil·libri

Equilibrium points

Resolvents de Lagrange

Lagrange Resolvent
Variació dels paràmetres Variation of parameters

 

CATÀLEGS

TERMES

UPC

CBUC

Equacions Euler-Lagrange  o Càlcul de variacions

Lagrange, Joseph-Louis

Lagrangiana d’un sistema

Libració de la lluna

Mecànica lagragiana o Mecànica analítica

Multiplicadors de Lagrange

Problema dels tres cossos

Punts d’equil·libri

 

VIDEOTECA


1. VIDEOS FME


Acte inaugural Curs Lagrange (2/10/2013)


2. ALTRES VIDEOS

Bourguignon, Jean-Pierre. The 1808 memoir of Joseph-Louis de Lagrange. A: Youtube [en línea]. [Consulta el 30 de setembre de 2013]. Disponible a:  <https://www.youtube.com/watch?v=DARHind7C1E>




Las matemáticas en la Revolución Francesa. Universo matemático. Núm. 8. A: Youtube [en línea]. [Consulta el 30 de setembre de 2013]. Disponible a:  <https://www.youtube.com/watch?v=yK4CwSbCbqQ>




Dr PhysicsA. Analytical mechanics: lagrangian principle of least action Euler Lagrange Hamiltonian.  A: Youtube [en línea]. [Consulta el 30 de setembre de 2013]. Disponible a:  <https://www.youtube.com/watch?v=pBOL5a8pzJY>



Lagrange: two hundred years later. Scuola Normale Superiore (Pisa). International Conference, 2013.  A: Youtube [en línea]. [Consulta el 30 de setembre de 2013]. Disponible a:  <http://www.youtube.com/playlist?list=PL4eX8mtGxkAnEfFmQ_aZCqj-3Ny00Sryw>


Aquest glossari és una mostra dels termes més representatius de Joseph-Louis Lagrange. Les definicions han estat extretes dels recursos següents:

 

Wikipedia en anglès (WIKIPEDIA-EN)
Wikipedia en castellà (WIKIPEDIA-ES)
Wolfram Science (WOLFRAM)
Oxford Reference Online (ORO)



Analytical mechanics

 

La mecánica analítica es una formulación abstracta y general de la mecánica, que permite el uso en igualdad de condiciones de sistemas inerciales o no inerciales sin que, a diferencia de las leyes de Newton, la forma básica de las ecuaciones de movimiento cambie. Algunos autores identifican la mecánica analítica con la teórica. Otros consideran que el rasgo determinante es considerar la exposición y planteamiento de la misma en términos de coordenadas generalizadas.

La mecánica analítica tiene, básicamente dos formulaciones: la formulación lagrangiana y la formulación hamiltoniana. Las dos describen el mismo fenómeno natural, independientemente de aspectos formales y metodológicos, y llegan a las mismas conclusiones. La formulación lagrangiana está más orientada a una utilidad práctica y la hamiltoniana es idónea para una formulación teórica.

 

Citació: "Mecánica analítica". A  Wikipedia.  Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia eng


Calculus of variations

Calculus of variations is a field of mathematical analysis that deals with maximizing or minimizing functionals, which are mappings from a set of functions to the real numbers. Functionals are often expressed as definite integrals involving functions and their derivatives. The interest is in extremal functions that make the functional attain a maximum or minimum value – or stationary functions – those where the rate of change of the functional is zero.


Citació: "Calculus of variations"  A  Wikipedia.  Wikimedia Foundation, 2011. 13 novembre 2013.



Equilibrium point

Los puntos de Lagrange, también denominados puntos L o puntos de libración, son las cinco posiciones en un sistema orbital donde un objeto pequeño, sólo afectado por la gravedad, puede estar teóricamente estacionario respecto a dos objetos más grandes, como es el caso de un satélite artificial con respecto a la Tierra y la Luna. Los puntos de Lagrange marcan las posiciones donde la atracción gravitatoria combinada de las dos masas grandes proporciona la fuerza centrípeta necesaria para rotar sincrónicamente con la menor de ellas. Son análogos a las órbitas geosincrónicas que permiten a un objeto estar en una posición «fija» en el espacio en lugar de en una órbita en que su posición relativa cambia continuamente.

 

Citació: "Puntos de Lagrange". A  Wikipedia.  Wikimedia Foundation, 2011. 26 setembre 2013.

Més informació:
Wikipedia en
ORO

 

Euler-Lagrange equation

In calculus of variations, the Euler–Lagrange equation, Euler's equation,[1] or Lagrange's equation although the latter name is ambiguous (see disambiguation page), is a differential equation whose solutions are the functions for which a given functional is stationary. It was developed by Swiss mathematician Leonhard Euler and Italian mathematician Joseph Louis Lagrange in the 1750s.


Citació: "Euler-Lagrange equation"  A  Wikipedia.  Wikimedia Foundation, 2011. 26 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia es
WOLFRAM



Joseph-Louis Lagrange


Joseph-Louis Lagrange (1736 - 1813) was an Italian Enlightenment Era mathematician and astronomer. He made significant contributions to all fields of analysis, number theory, and classical and celestial mechanics.

 

Citació: "Joseph-Louis Lagrange"  A  Wikipedia.  Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.


Més informació:
Wikipedia es

ORO


 


Lagrangian mechanics

 

La mecánica lagrangiana es una reformulación de la mecánica clásica introducida por Joseph Louis Lagrange en 1788. En la mecánica lagrangiana, la trayectoria de un objeto es obtenida encontrando la trayectoria que minimiza la acción, que es la integral del lagrangiano en el tiempo; siendo éste la energía cinética del objeto menos la energía potencial del mismo.

 

Citació: "Mecánica lagrangiana". A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia eng


 


Lagrange multiplier

 

En los problemas de optimización, el método de los multiplicadores de Lagrange, llamados así en honor a Joseph Louis Lagrange, es un procedimiento para encontrar los máximos y mínimos de funciones de múltiples variables sujetas a restricciones. Este método reduce el problema restringido con n variables a uno sin restricciones de n + k variables, donde k es igual al número de restricciones, y cuyas ecuaciones pueden ser resueltas más fácilmente. Estas nuevas variables escalares desconocidas, una para cada restricción, son llamadas multiplicadores de Lagrange. El método dice que los puntos donde la función tiene un extremo condicionado con k restricciones, están entre los puntos estacionarios de una nueva función sin restricciones construida como una combinación lineal de la función y las funciones implicadas en las restricciones, cuyos coeficientes son los multiplicadores.

Citació: "Multiplicadores de Lagrange".  A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia eng

ORO

Wolfram



Lagrangian systems

 

In mathematics, a Lagrangian system is a pair (Y,L) of a smooth fiber bundle Y -> X and a Lagrangian density L which yields the Euler–Lagrange differential operator acting on sections of Y -> X.

Citació: "Lagrangian systems".  A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 


Lagrange resolvent

 

In Galois theory, a discipline within the field of abstract algebra, a resolvent for a permutation group G is a polynomial whose coefficients depend polynomially on the coefficients of a given polynomial p and has, roughly speaking, a rational root if and only if the Galois group of p is included in G. More exactly, if the Galois group is included in G, then the resolvent has a rational root, and the converse is true if the rational root is a simple root. Resolvents were introduced by Joseph Louis Lagrange and systematically used by Évariste Galois. Nowadays they are still a fundamental tool to compute Galois groups.

 

Citació: "Resolvent (Galois theory)"  A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 22 setembre 2012.

 

Més informació:

Wolfram



Libration of the moon

 

In 1772 Lagrange's analyses determined that small bodies can stably share the same orbit as a planet if they remain near Lagrange points, which are 60° ahead of or behind the planet in its orbit. Such ‘trojan asteroids’ have been found co-orbiting with Earth, Jupiter, Mars, and Neptune. Trojan asteroids associated with Earth are difficult to observe in the visible spectrum, as their libration paths are such that they would be visible primarily in the daylight sky. In 2010, however, using infrared observation techniques, the asteroid 2010 TK7 was found to be a trojan companion of the Earth; it librates around the leading Lagrange point, L4, in a stable orbit.

 

Citació: "Libration"  A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2012.

 

Més informació:

Wikipedia es



Three body problem

 

El problema de los tres cuerpos consiste en determinar, en cualquier instante, las posiciones y velocidades de tres cuerpos, de cualquier masa, sometidos a su atracción gravitacional mutua y partiendo de unas posiciones y velocidades dadas (sus condiciones iniciales son 18 valores).

Citació: "Problema de los tres cuerpos". A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia eng

Wolfram



Variation of parameters

 

In mathematics, variation of parameters, also known as variation of constants, is a general method to solve inhomogeneous linear ordinary differential equations.

For first-order inhomogeneous linear differential equations it is usually possible to find solutions via integrating factors or undetermined coefficients with considerably less effort, although those methods leverage heuristics that involve guessing and don't work for all inhomogenous linear differential equations.

Citació: "Varation of parameters". A Wikipedia. Wikimedia Foundation, 2011. 30 setembre 2013.

 

Més informació:

Wikipedia es

Wolfram



AGENDA | BIOGRAFIES | CRONOLOGIES | IMATGES | ALTRES



AGENDA D’ACTIVITATS RELACIONADA AMB JOSEPH LOUIS LAGRANGE



BIOGRAFIES



CRONOLOGIES



IMATGES

 

Buste Joseph-Louis Lagrange (1736-1813). A: Wikimedia commons [en línia]. [Consulta: 30 setembre 2013]. Disponible a: <http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Buste_Joseph-Louis_Lagrange_(1736-1813).jpg>

Joseph-Louis Lagrange. A: Wikimedia commons [en línia]. [Consulta: 30 setembre 2013]. Disponible a: <http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Joseph-Louis_Lagrange.jpeg>

Joseph-Louis Lagrange. A: Wikimedia commons [en línia]. [Consulta: 30 setembre 2013]. Disponible a: <http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Joseph_Louis_Lagrange.jpg>

Joseph-Louis Lagrange. A: Wikimedia commons [en línia]. [Consulta: 30 setembre 2013]. Disponible a: <http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Joseph_Louis_Lagrange2.jpg>



ALTRES INFORMACIONS


Joseph Louis Lagrange, el matemático más grande de Europa \ Nuria Martínez Medina (RTVE). Document sonor.